Es treballa mitjançant uns ganxos perfectament dissenyats per adaptar-se als contorns del cos i, a la vegada, poder introduir-se fàcilment entre els tabics aponeuròtics, a on les lesions profundes poden produir adherències i corpuscles irritatius evitant que els plans de lliscament mioaponeurótics siguin els correctes.
L’acció de la tècnica, permet allargar i trencar fibres del teixit conjuntiu sense traspassar la pell.
Efecte mecànic sobre:
Un efecte circulatori:
Un efecte reflex:
Un efecte metabòlic, sigui quin sigui l’origen de l’alteració del teixit conjuntiu, trobarem adherències en el teixit, que poden ser produïdes per:
En l’embenat neuromuscular, s’utilitza un esparadrap elàstic ( en direcció longitudinal però no transversal ) de cotó, de diferents colors ( depenent de la seva utilització, per exemple: rosa = estimulant, blau = relaxant, etc. ), que ajuda a millorar la funció de la musculatura sense limitar els moviments, activant així el procés de recuperació/regeneració del propi cos.
Suport del múscul:
Remou la congestió dels líquids corporals:
Activa els sistemes analgèsics endògens:
Corregeix els problemes articulars:
Una de las característiques més importants del Sistema Nerviós (S.N.) és la seva mobilitat, la disminució d’aquesta, està deguda a factors de diversa etiologia i afectarà no sols a les funcions que li són pròpies, si no també, tindrà una repercussió directa en la amplitud dels moviments de l’aparell locomotor, generant a més, quadres dolorosos de difícil classificació.
Hi ha dos conceptes bàsics units a la biomecànica del sistema nerviós:
El primer és el de la mobilitat extrínseca, es a dir, el comportament dinàmic del S.N. i les seves envoltures en relació a totes les estructures que l’envolten.
El segon, es refereix a les propietats viscoelàstiques pròpies del teixit nerviós i meningi, és a dir, la mobilitat intrínseca.
Una vegada que els nervis abandonen els raquis poden patir pressions i traccions en el seu pas pels diferents canals que transiten. En cas de patir restriccions de moviment el més beneficiós és la mobilització i l’elongació aplicada amb criteri terapèutic, convertint-se en una tècnica com a mètode de diagnòstic i tractament.
El concepte de punció seca (dry needling), s’utilitza per distingir-la inequívocament d’altres tècniques invasives en les que s’infiltra alguna substància, com anestèsics, aigua estèril, suero, AINES o toxina botulínica. Mitjançant un estímul mecànic d’una agulla d’acupuntura com agent físic pel tractament del síndrome de dolor miofascial sempre sense infiltració.
Existeixen diferents tècniques de punció en el tractament dels punts gatells miofascials (PGM), el qual constitueix un dels procediments més eficaços, especialment quan es combina amb altres tècniques fisioterapèutiques que poden propiciar un millor benefici dels seus efectes, completant la seva acció i prevenint recidives.
Les tècniques de punció poden classificar-se en: punció superficial o profunda. Depenent de la profunditat a la que s’introdueix l’agulla i de que aquesta arribi o no al teixit muscular.
Punció superficial:
La tècnica de punció superficial proposada per Peter Baldry consisteix bàsicament en introduir agulles d’acupuntura en la pell i en el teixit cel·lular subcutani suprayacent al PGM a una profunditat màxima de 1 cm, sense arribar a penetrar el múscul.
Punció profunda:
Consisteix bàsicament en introduir l’agulla d’acupuntura fins arribar al PGM. Existeixen diverses modalitats de punció profunda, sobretot, en la insistència en què es busca una resposta d’espasme local a nivell del PGM.
És un conjunt de tècniques que s’utilitzen per reharmonizar les articulacions a través d’ unes pressions molt suaus, sense ser gens agressives, però a la vegada molt efectives essent aptes per a qualsevol persona i edat. Treballant sempre amb els vectors de força adients en cada articulació, valorant sempre la qualitat del moviment per sobre de la quantitat de moviment.
Tècniques manipulatives i miotensives de columna, pelvis i extremitat superior i inferior: mitjançant tècniques estructurals, tant miotensives com manipulatives, per resoldre o corregir alteracions ja siguin vertebrals o de tren superior I inferior.